1975, Un any de posicionament

Anneth Kuhn, en el seu llibre Cine de Mujeres. Feminismo y cine ( Women’s pictures. Feminism and cinema) Editorial Cátedra. Colección signo e imagen.Madrid 1991, assenyala en la pàgina 25, la relació d’analogía que Luce Irigaray, estableix entre sexe i llenguatge “de tal forma que el discurs occidental ostentaria les característiques “masculines” de visibilitat concretades des de la perspectiva d’ una clara orientació a una meta. El llenguatge femení, segueix dient Kuhn d’Irigararai, pel contrari, o la relació femenina amb el llenguatge, pel contrari, desafiaria i subvertiria aquesta forma de discurs en oferir pluralitat sobre unitat, multiplicitat de significats contra significats aïllats i fixats, vaguetat contra instrumentalitat. És a dir, mentre que el discurs occidental- “masculí”- tendeix a limitar el significat al funcionar com una sintaxi lineal e instrumental, el llenguatge femení seria més obert, proposaria una multiplicitat de significats”.

D’ altra banda més enllà del determinisme del text,de la seva producció de sentit i significat i de la “jouissance” de la que parla Barthes en relació a les formes clàssiques de tancament dels relats, la posició espectatorial serà determinant alhora de construir un espai de reflexió feminista.

En aquest sentit ,el text , ja clàssic, de Laura Mulvey “Cinema narratiu i plaer visual”(1975) “Visual pleasure and Narrative cinema”, Screen, vol 17, núm 2(1975 ), oferirà des de la conjunció amb d’ altres disciplines, com ara la psicoanàlisi, un nou mode de pensar la relació entre espectadora i cinema.

També segons Annette Kuhn, Mulvey, suggereix que si bé “ en quant espectacle, el cinema col·loca a les dones com objecte de la mirada”, però també es pot argumentar que les dones en les condicions de recepció del model hegemònic de cinema clàssic, són també capaces de de mantenir-se a distància dels mecanismes ideològics, conduint la seva forma de pacte espectatorial en una forma d’ interpel·lació que pot conduïr a l’adquisició d’una perspectiva crítica. Que, d’altra banda, indiscutiblement vindria reforçada per qualsevol tipus d’alternativa al model clàssic de representació.

Mulvey, segons Kuhn, proposa “deixar en llibertat la mirada de la càmera en la seva materialitat , en el temps i en l’ espai i la mirada de l’ audiència en la seva dialèctica,en la seva apasionada distància”. Es podria argumentar, també segons Kuhn, que un cinema que evoques els plaers de la mirada aliens a les estructures masculines del voyeurisme podria sentar les bases per a una aproximació “femenina “ a la significació cinematogràfica .

Anuncis

Quant a Dones i Mitjans

Estudiant de la UOC. Bloc de recerca sobre la representació de les dones als mitjans de comunicació
Aquesta entrada s'ha publicat en Les innovadores i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s