Semiothics of the Kitchen

Un altre exemple amb la voluntat explícita de deconstruir els cànons de la feminitat articulats entorn a la “house wife” és aquest primerenc treball de l’artista nord-americana Martha Rosler.

El títol fa referència en primer lloc a un procés de deconstrucció, que veurem que és alfabètic, de cara a discriminar cada un dels objectes que associem a la cuina dotant-los d una significació totalment contrària a la mítica de la nutrició domèstica.

La funció de cadascun dels elements que hi apareixen: culleres,cullerots, picador de gel, de carn, forquilles ,batidor… passen de ser, en mans de l’artista, instrumentes procuradors de benestar, restauració i reparació, a ser estris incòmodes i fins tot agressius, contraris a la idea de confortabilitat al que estan normalment associats donada la capacitat de transformació dels aliments en menges benefactores.

La posició frontal de la càmera, la aparició d’una gestualitat sincopada, la utilització “en sec” dels instruments, sense la intermediació dels aliments que ho amoroseixin, converteix l’ exposició de The semiotics of the kitchen en un atac a l’apologia del benestar domèstic sustentada en base al discurs de la dona com “la reina de la cuina”. Regnat en el que es suposa que ha de ser totalment feliç.

També la utilització del so directe i sense res que esmorteeixi la sensació d’impacte agressiu dels estris xocant contra la taula o contra d’altres estris , proposa una percepció gens acomodada al cànon hegemònic de la felicitat domèstica i fa emergir una vivència agressiva del mandat del servir als altres i de la cuina com a regne de la feminitat.

Aquest document, llargament referenciat i reinterpretat per un nombre important de creadores, és exemplificador d’un model d’activisme reactiu i deconstructor encara poc pospositiu i que buscava en la crítica els models de representació de la felicitat domèstica l’aparició d’una disconformitat generacional totalment radical .

La utilització de la performance, la gravació en pla seqüència sense muntatge i el ja esmentat so directe contribueixen a percebre la seva exposició en un espai d’estranyament que busca la reflexió i la posada en qüestió del referent al que de manera directíssima al·ludeix.

Un referent múltiple farcit per imaginaris fílmics d’una feminitat construïda en base a uns models de submissió que interioritzava el benestar dels altres com el propi benestar.

Aquest material, inscrit en la desafecció i el no plaer visual de la que parlava Laura Mulvey, ha esdevingut un exemple de la concreció d’aquell primigeni model de crítica feminista des de la producció audiovisual.

Semitohics of the kitchen

Anuncis

Quant a Dones i Mitjans

Estudiant de la UOC. Bloc de recerca sobre la representació de les dones als mitjans de comunicació
Aquesta entrada s'ha publicat en Les innovadores i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s