Una pionera: Alice Guy

La crítica cinematogràfica feminista, a banda del que va produir el seu primer despertar en relació a un activisme qüestionador, va generar un corpus divers de caràcter acadèmic i un seguit d’accions que van conduir a una revisió de la pròpia història del cinema.

Aquesta revisió va promoure diverses intervencions de recerca i difusió que van acabant compilant-se en un dels llibres més consultats per part de persones estudioses d’aquesta perspectiva crítica respecte a les formes de representació de la feminitat en el cinema i els audiovisuals i també per part de qui programava i programa festivals i mostres de cinema de dones, retrospectives, cicles i sessions monogràfiques. El llibre The women’s companion to International Film va ser compilat per Annette Kuhn i Susannah Radstone i publicat per Virago Press Limited, el 1990. Per arribar a aquest punt, amb anterioritat, va haver-hi moltes investigadores que buscant en els arxius de les Filmoteques, regirant hemeroteques, arxius personals, correspondència, documentació comercial i industrial van anar reconstruint una altra història del cinema. Una història que pogués completar-se amb l’aportació que les dones havien generat.

Una de les sorpreses més grans va ser la trobada per part de documentalistes franceses i d’un historiador americà, Anthony Slide, de l’autobiografia d’Alice Guy Blaché (1873?- 1963). En aquest text, ella relatava la filmació de la mà de l’empresa Gaumont, per a la que treballava de secretaria, del primer film de ficció datat el 1896, La fée aux choux (La fada de les cols).

Aquesta troballa disputava el primer lloc en la filmació d’una escena filmada de ficció al mateix George Méliès i va trigar molt de temps en ser reconeguda com a pionera per la historiografia oficial que es resistia a reconèixer el mèrit a una “desconeguda” per part de l’establishment androcèntric que estipulava que era i que no plenament reconegut amb valor cinematogràfic.

La trama de la Fée aux choux d’una durada de 59 segons – d’altra part l’habitual en les produccions de l’ època- és com no podia ser d’una altra manera, simple però amb un toc d’ humor i representa l’anada d’una parella, curiosament dues actrius una d’elles transvestida d’home, que van a buscar una filla o fill a la fada de les cols. A França, cal aclarir que els nens i les nenes no venen precisament de París sinó que les troben en un camp de cols. La fada els hi va mostrant diversos tipus de criatures que són rebutjades fins que en troben una que els hi agrada. En aquests 59 segons, Alice Guy representa irònicament la situació amb molta mà esquerra tal i com farà al filmet Madamme a des envies ( La senyora té capritxos) on també, de forma paròdica, tracta dels desitjos d’una embarassada que es salta tot els cànons de la dona feble i malaltissa prototípica de l’època, en la que la mística de la maternitat imposava un estat malaltís i debilitat a les embarassades. La Madamme fuma pipa, roba un entrepà a un transeünt… en fi, es comporta amb uns desitjos desbocats que fan trontollar i que introdueixen un to irònic que acabarà sent característic de la directora Alice Guy. Finalment el filmet acaba amb un retorn a la Fée aux choux tancant-lo en un camp de cols on trobarà finalment el seu nadó.

Anuncis

Quant a Dones i Mitjans

Estudiant de la UOC. Bloc de recerca sobre la representació de les dones als mitjans de comunicació
Aquesta entrada s'ha publicat en Pioneres i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s