A propòsit d’Stuart Hall (II)

Tanmateix Stuart Hall destaca la importància del que ell anomena “codis connotatius” i considera que “ aquests codis connotatius són les eines lingüístiques a través de les quals manifesten els seus significats les esferes de la vida social les segmentacions de cultura, el poder i la ideologia…i fan referència als mapes de significat dins dels quals s’organitza una cultura.” tot constituint fragments d’ideologia.

Hall parla també de que cada un d’aquests signes són susceptibles de ser projectats dins de més d’una configuració connotativa. Distingeix, també, entre polisèmia i pluralisme tot apuntant que “els codis no són iguals entre si i que tota cultura tendeix a imposar als seus membres les seves pròpies segmentacions, les pròpies classificacions del món social, cultural i polític, amb diferents graus de clausura”. A continuació parla d’un ordre cultural dominant i de que les diferents àrees de la vida social estan emmarcades aparentment dins d’esferes connotatives dotades de significats preferents o dominants. Dominants perquè existeix un patró de lectures preferents sobre les que el producte codificat (missatge emès televisualment parlant en aquest cas)a adquireix de manera quasi ineludible un significat hegemònic.

Hall també destaca un altre pol d’anàlisi que fa referència a dos camps diferenciats. El primer és la consideració equívoca de que les anàlisi o lectures denotatives farien referència a l’espai objectivable i que les connotatives, per la seva polisèmia interpretativa, farien referència a l’espai subjectiu. Qüestiona l’objectivitat inqüestionable de la mimesi amb la realitat de la imatge televisual (hi ha en la seva configuració perspectiva intencionada o punt de vista subjectiu) i la subjectivitat de la connotació d’aquestes imatges per part de la recepció. Aquesta segona consideració no accepta ni té en compte els codis dominants i la consecució de lectures preferents totalment pautades.

L’altra consideració és la que fa referència als “malentesos” comunicatius que donen lloc al que ell anomena les “excepcions” comunicacionals que dins dels sistema hegemònic de recepció permeten l’ aparició de nous significats d’aparença crítica però, finalment, dins del mateix sistema hegemònic i que sovint compten amb l’aquiescència dels professionals i amb la seva voluntat enunciativa. Segons Hall “Un dels moment polítics més significatius és el punt en el que els successos que normalment es signifiquen i descodifiquen de manera negociada comencen a llegir-se de manera oposicional”. És a dir, el moment en que deixen de ser pactats i acceptats per la recepció el codis amb els que s’ha expressat una determinada posició discursiva sobre la realitat social hegemònica.

El discurs de Hall és plenament vigent en l’anàlisi feminista de la comunicació, en tant que “destapa” els codis dominants i alhora la pretesa crítica o autocrítica social des dels mitjans.

Anuncis

Quant a Dones i Mitjans

Estudiant de la UOC. Bloc de recerca sobre la representació de les dones als mitjans de comunicació
Aquesta entrada s'ha publicat en Anàlisi audiovisual i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s