A propòsit d’Stuart Hall (III)

Els dos comentaris anteriors del text de Stuart Hall han volgut ressaltar-ne molt clarament un debat del que parla també el posicionament crític que les anàlisis dels feminismes respecte a la crítica dels mitjans de comunicació audiovisuals desenvoluparan a partir dels anys 70.

D’una part s’assenyalarà l’exigència de reconèixer la diferència sexual, és a dir de reconèixer la diferència en els processos de recepció, del fet de ser dona o home. Aquesta consideració, però, no anirà en la línia dels discursos essencialistes sinó en la línia de reconèixer els diferents camps de significats comunicatius que es reben segons el segment assignat de rols dins dels discursos dominants. Hall fa referència a la diferent percepció de la violència segons el gènere i el sexe donades les diferents assignacions de rol social a unes i altres. A uns, el camp de la violència en els primers tele-western, i a partir de la estricta codificació simbòlica amb que s’oferien, era clarament ficcional i per tant assimilable. Per a les altres, formades o articulades simbòlicament en una altra escena emocional i social, aquells codis no esmorteïen la seva proposició discursiva i eren viscuts com amenaça d’una funció social d’atenció i cura…. De la mateixa manera Hall parla sense esmentar-ho d’unes formes de discussió oposicional de les quals l’activisme feminista en el camp audiovisual en serà un exponent exemplar.

En altres comentaris he parlat del treball de Marta Rossler o Chantal Akerman. En ambdós casos podríem considerar que juguen a una aparença de malentès comunicacional però, en definitiva, estan col·locant als públics receptors enmig d’una experiència de participació crítica eminentment oposicional.

No es tracta en aquests casos referits d’experiències d’un canvi en la participació decodificadora per part de l’espai social dins dels ordres culturals dominants dels productes estandarditzats, sinó, de crear uns productes que tensionin els codis hegemònics dins de la producció audiovisual, posant en evidència la seva arbitrarietat.

Aquesta forma d’activisme parteix, de forma evident, d’una lectura política prèvia molt propera també a les consideracions que fa Hall respecte a la polisèmia dels signes que quan es desplacen de la seva funció i es desnaturalitzen, canvien els seus efectes.

La qüestió és ara analitzar si podem atribuir a les accions reiterades d’aquest activisme de tota mena la generació d’un posicionament social crític ampli evident en molts àmbits de la realitat social, encara que molt desatès per part dels programadors, en els que també com anuncià Hall, les noves generacions comencen a percebre aquells successos que normalment es signifiquen i descodifiquen de manera negociada, de manera oposicional.

Anuncis

Quant a Dones i Mitjans

Estudiant de la UOC. Bloc de recerca sobre la representació de les dones als mitjans de comunicació
Aquesta entrada s'ha publicat en Anàlisi audiovisual i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s