Una pionera: Lois Weber (1881-1939)

Una altra cineasta rescatada per la crítica feminista ha estat aquesta pionera de la construcció del llenguatge cinematogràfic que el 1913 va realitzar el film Suspense i que el 1916 va ser considerada “el director” més ben pagat del món.

Nascuda a Pennsylvania , segons el Women´s Companion International Film, editat per Annette Kuhn i Susannah Radstone, va iniciar la seva carrera en primer lloc com a pianista destacant com una mena de prodigi, posteriorment es va dedicar a la professió d’actriu i guionista per a la Gaumont Talkin Pictures on ella va escriure, dirigir i interpretar el seu primer film i va esdevenir directora dels primers films parlats, segons s’indica en l’entrada del diccionari esmentat i queda recollit en els diversos catàlegs de festivals i mostres de films de dones realitzats arreu del món.

Festivals i mostres de cinema que des de els anys 70 van anar recuperant dels arxius el seu treball i glossant-ne els seu fer excepcional en aquests primers anys del cinema. Entre elles, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona que enguany celebra el 20è aniversari.

La seva activitat va estar molt relacionada amb el seu pas per organitzacions religioses laiques durant la seva joventut i molt compromesa amb la crítica social i la hipocresia religiosa.

El 1915 era ja una directora líder de la Universal Pictures i tan coneguda com Griffith i Cecil B. De Mille i al 17 fundà una productora, la Lois Weber Productions, igual que Alice Guy. Al 1920, va signar un esplèndid contracte amb la Famous Players . Des de finals dels anys 20 fins a la seva mort (1939) i com a conseqüència de la baixada de popularitat i l’ enfonsament de les petites companyies productores, Lois Weber va caure en l’ oblit i la misèria.

A banda de ser un clar exemple i testimoni de la presència de dones directores en els inicis de la industria cinematogràfica, Lois Weber va ser una pionera també en la construcció d’un llenguatge específic per a les imatges en moviment.

El seu film Suspense (1913) va avançar-se a la irrupció fundacional del llenguatge cinematogràfic que tothom atribueix a D.W.Griffith amb El nacimiento de una nación (1915).

Suspense té una trama senzilla però complexa pel moment en que està fet: un lladre irromp a una casa en la que es troba una dona cuidant al seu nadó . En assabentar-se truca per telèfon al seu marit qui avisa a la policia i salva a la dona i el nen.

Encara que de factura narrativa totalment diferent, doncs no és un film històric ni èpic ni pretén ser un relat total, Suspense destaca per la utilització del muntatge, la utilització de diferents enquadraments, angulacions de la càmera en picat, la simultaneïtat d’accions i una clara aposta narrativa amb plantejament, nus i desenllaç que la converteix en una de les “mares” (pares) fundacionals dels nous llenguatges de l’ audiovisual. Que els estudis feministes han rescatat de l’ oblit.

Anuncis

Quant a Dones i Mitjans

Estudiant de la UOC. Bloc de recerca sobre la representació de les dones als mitjans de comunicació
Aquesta entrada s'ha publicat en Pioneres i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s