Germaine Dulac (1882-1942)

Per finalitzar els articles del bloc i tot mirant la programació que prepara per enguany la 20ena edició de la Mostra Internacional de films de dones de Barcelona, veiem que hi ha una secció d’antologia que recull part dels films que aquest esdeveniment ha anat programant com a referent del l’ activisme fílmic feminista.

En la secció de pioneres s’hi recull una sel·lecció de films d’Alice Guy, que ja he comentat en un post anterior, i també un film d’una altra pionera com és el cas de Germaine Dulac. El film sel·leccionat és Le cinema au service de la histoire(1935) i es tracta, segons diu el programa, d’un documental/muntatge de noticiaris filmats entre 1905 i 1935.

D’aquesta directora en una altre edició de la mateixa Mostra vàrem poder veure una pel·lícula que segons s’ indicava en el catàleg representava una de les més interessants incursions d’aquesta directora en el cinema d’ avantguarda. Es tracta de La souriante madamme Beudet realitzat l’any 1923 en el que la protagonista donava sortida visionària a les seves fantasies de revolta contra una societat i un matrimoni que la ofegava.

El film comença amb una reflexió generalista tot advertint que dins de moltes de les cases dels petit pobles de França d’aparença tranquil·la, es viu la mateixa tragèdia per part de moltes dones que es senten captives de les convencions socials i de matrimonis àrids.

El film posa en escena l’avorriment d’una dona de províncies, de la burgesia rural i també l’ odi cap a un marit que no li agrada, que l’assetja, s’enfada i que la té tancada a casa com un moble més. A partir de les imatges d’una revista i mentre sent un rebuig molt gran cap a la seva actitud escandalosa, s’imagina que d’una de les fotografies surt un tenista que colpeja al marit.

La trama ja per si mateixa representa un clar posicionament crític no tan sols cap a el personatge del marit, sinó també cap a l’actitud passiva i fantasiosa de la protagonista que no pren la decisió que hauria de prendre tot i la disconformitat amb la vida que porta. El més significatiu, però és la utilització de tècniques estrictament cinematogràfiques per a descriure la situació recreada: sobreimpressions, ralentí, aguts picats i contrapicats de càmera i de il·luminació que fan d’aquest film un document especialíssim de recreació de la vida interior del personatge femení tot distorsionant la seva posada en escena. El seu cinema privilegia la representació d’atmòsferes, impressions i els sentiments íntims per sobre de la narrativa.

La trajectòria de Germaine Dulac és plena d’aquestes propostes, ja que en diferents ocasions va recrear el moviment cinemàtic com ho va fer a Themes i variations (1929),amb una voluntat de demostrar que per si mateixa la imatge en moviment era el cinema . La seva incursió en el surrealisme a banda del film comentat, també es destaca en el film que va dirigir a partir d’un guió d’Antonin Artaud La coquille et le clergyman (1927).

Anuncis

Quant a Dones i Mitjans

Estudiant de la UOC. Bloc de recerca sobre la representació de les dones als mitjans de comunicació
Aquesta entrada s'ha publicat en Pioneres i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s